Epigrames del Mas d'en Gall

Fotos de la presentació a l'Ateneu de Barcelona

2009-02-04T22:29:00.001-08:00

Fotografies de Carme Esteve
26.09.2007

[Imatges originals al web de l'ACEC]

Signant llibres als amics.

En primer pla, assegut, el poeta Jesús Lizano. D'esquerra a dreta, el veneçolà Armando Luigi Castañeda i el mallorquí Juan Pablo Caja.

A l'esquerra, Iván Sánchez Moreno, prologuista del llibre i presentador de l'acte.

Fotografia de l'autor al despatx de l'ACEC.

Epigrams descartats i no publicats al llibre

2008-11-30T00:00:00.000-08:00

L’ENAMORAT

Tu, llengua maltractada,
que ho has suportat tot
i entre prohibicions
has corregut furtiva,
deixa’m que et pugui retre
un petit homenatge.
Sents tremolar ma veu?
Com a un enamorat.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Com un corrent ocult,
sota els versos batega
el cor del teu somrís
tímid i adolescent.
T’empaitava la mort
i tu escrivies versos.
Encara m’enardeixen,
subtils i vigorosos.

SOBRETOT QUE HO SEMBLI

Allò que deia Cèsar
de la seva muller
prou que ho sap el polític
que vol ser respectat.
Ara bé, que la dita
l’escapça i la fa a mida:
tant és que sigui honesta:
l’important és que ho sembli.

FORTUNA VOLAT

Vas descendir un equip
de primera a segona
abans que no agafessis
les regnes d’aquest altre.
Tot són flors i violes
ara a la casa nova.
Ves pensant què faràs
quan l’enfonsis al pou.

IMPEDIMENTA

Assistent a les classes,
que no estudiant:
aquest fragment llatí
que t’avorreix del Cèsar
té una paraula clau.
Intenta recordar-la:
la Play, el xat i el bàsquet
són massa impedimenta.

EL CONSAGRAT

Que tens no sé quants llibres
publicats i que, a més,
sovint et donen premis
i surts als suplements?
Això vol dir només
que n’hi ha de més totxos.
Guarda al fons del calaix
les proves del delicte.

DISTÀNCIA CRÍTICA

Per un moment oblida
quantes distincions
té aquest excels poeta,
a quants crítics coneix,
quants llibres té al carrer.
Llegeix tot el que ha escrit.
Que no en sents la ferum?
No veus que és una merda?

TECNOLOGIA INTEL·LIGENT

Vull escriure el teu nom
amb les tecles del mòbil
i el mètode abreujat
em sorprèn amb un “boig”.
Potser es deu a l’atzar
i llavors no m’hi fico.
Però la tecnologia
és tan intel·ligent...

EMPATATS

Em vas demanar quartos
i jo te’n vaig donar.
Però ja no se’n sabé.
Me’n demanares més
i vaig tornar a fer el préssec.
Empatem en les pèrdues:
jo he perdut els calés,
tu has perdut un amic.

Presència del llibre a la Diada de Sant Jordi, l'Hospitalet de Llobregat

2008-11-25T00:00:00.000-08:00

Signatura de llibres a la Diada de Sant Jordi de 2008, l'Hospitalet de Llobregat.

Rambla de Just Oliveras, estand de la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet per a autors hospitalencs.

Vegeu web

Missatge de RGP

2008-11-22T00:00:00.000-08:00

08.10.08

Ja m'he llegit els Epigrames. És diferent però també m'ha agradat molt: enginyós, directe com un cop de puny a vegades, irònic i divertit en altres. Un anàlisis de la vida des de la perspectiva d'un gran poeta i d'una persona molt i molt intel·ligent.

Em sento un privilegiat amb la teva amistat. Tant de bó que de la nostra relació pugui treure una mica d'aquesta tremenda capacitat que tens, de descriure en quatre ratlles moltes coses més que el que jo puc fer en deu pàgines.

Tingue'm al corrent de la teva gestió i després jo continuaré la brega. Ara em poso a llegir de nou els Epigrames, a veure si se m'enganxa quelcom i sóccapaç d'escriure un poema sense que em surti una poesia.

Missatge d'Armando Luigi

2008-11-20T00:00:00.000-08:00

18.02.08

[Un libro] en catalán... Algún día te traducirán, como al quixot, pero al revés (esperemos que de aquí a no mucho el catalán ya desaparezca, de una vez por todas, para que dejen de joder*).

De todos modos, no era este el tema del correo, sino las preguntas sobre tu estado de maternidad: ¿qué se siente, cómo lo llevas, se te deshincharon ya los pechos? Cosas así, íntimas y cotidianas, de esas que a veces sueltas en tus poemas.

Y hablando de poemas, gracias a tu sapiencia llegué a Marcial (lo había leído hace muchos años, alguna cosa, pero no con el cuidado que le he puesto ahora, o que me ha puesto él a mí). He imitado, extasiado y descarado, sus formas, y produje más de una docena de epigramas sueltos por la novela y el blog. ¿Tienes alguna otra recomendación por el estilo, en textos cortos?

Por mi parte todo bien, o mal, desde el punto de vista de Juan Pablo [Caja], que me pide renegar del frío y de los franceses y de la pobreza para firmar, al final, como el sudaquita de mierda que soy pero que tengo que reafirmar aún más, mis libros con un París 2008, como tendría que haber hecho con la guía, un Barcelona, 2005. Pero aún no puedo renegar del frío, ni de los franceses, mucho menos de las francesas, y no me atrevo a firmar así, porque ahora, con el cuento de la aldea global, creo que más chic se ve poner Sabadell, 2007, o L'Hospitalet, a pesar del Llobregat, río insignia de las aguas estancadas. Pongo insignia a propósito, en vez de insigne, u otra cosa.

Por cierto, me quedé esperando tu fe de erratas. Y bueno, ¿en qué andas tú? ¿Cómo malgastas el tiempo? Perdón, ¿qué estás escribiendo? En compensación a tu lectura atenta te prometo otra, muy inferior, aunque de grandes vuelos (lectura rápida) de tus opúsculos.

Por cierto, ¿qué premios has ganado, el último mes? ¿Cuántas ediciones y reediciones de obras completas te han hecho? ¿No te aburre la mafia de viejos ateneados que te acarician los cabellos? Y lo más grave de todo: Luis [Fernández Zaurín] ya te envió su tocho?

* Puedes guardar este correo para hacerlo público el día que vayan a brindar un reconomicimiento oficial a mi novela sobre/en Barcelona, así me convertiré en persona non grata y, si tengo suerte, como Céline, en verguenza nacional; porque para entonces ya Cataluña será una nación, ¿no?

Invitació al Mas d'en Gall World Tour 07

2008-11-19T00:00:00.000-08:00

Benvolguts amics i amigues,

Aquest Sant Jordi trec un nou llibre de poemes: Epigrames del Mas d'en Gall.

El publica l'editorial Tarafa, de Granollers, i va rebre ex-aequo el premi Estebanell i Pahissa de poesia 2006. És un recull de versos satírics agrupats per temes, com si fossin uns fascicles col·leccionables de quiosc.

Aviat emprendré una petita gira de presentació pels Països Catalans que em portarà a:

- Dia 18: Martorell. Biblioteca Francesc Pujols. 2/4 de 8 del vespre.
- Dia 19: Granollers. Museu de Granollers. 2/4 de 8 del vespre.
- Dia 27: Esparreguera (barri del Mas d'en Gall). Centre Cívic "El Brullot". 6 de la tarda.

Si em voleu suggerir algun altre lloc on presentar-lo, amb molt de gust hi aniré amb uns exemplars. Si voleu adquirir el llibre, podeu entrar al web de l'editorial o bé posar-vos en contacte amb mi.

Una cordial salutació,

Presentació del llibre a Martorell

2008-11-18T00:00:00.000-08:00

[Notícia de L'Informador de Martorell]

27/04/2007

El passat dimecres 18 d’abril va tenir lloc la presentació del llibre de poesia Epigrames del Mas d’en Gall a càrrec d’Andreu González -col·laborador de L’Informador de Martorell-. L’acte va tenir lloc a la biblioteca Francesc Pujols del Centre Cultural i va ser presentat per l’escriptor Iván Sánchez Moreno.

Andreu González Castro fa de professor per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Des de fa anys viu a Martorell i alguns dels seus textos han estat premiats en les últimes edicions del Premi Vila de Martorell. Com a escriptor, ha publicat diversos llibres de poesia i reculls inèdits. Publica assíduament a la revista El Ciervo.

Pomes publicats a Barcelona Review

2008-11-17T00:00:00.000-08:00

http://www.barcelonareview.com/revista/02/ag.html

Web de l'editorial

2008-11-16T00:00:00.000-08:00

Portades del llibre d'Esteve Plantada, guanyador ex-aequo, i dels guanyadors del premis locals.

http://revistadelvalles.com/valles/tarafa.php

Entrevista a l'aMartorell.com

2008-11-15T00:00:00.000-08:00

[Text original a aMartorell.com]

Entrevista a: Andreu González Castro

El millor poeta de la Central Elèctrica

Andreu González Castro (Barcelona, 1974) està d’enhorabona per partida doble, o triple. Per una banda, perquè per fi surt a la venda el seu primer poemari en català, Epigrames del Mas d’en Gall (Tarafa, 2007); pels dos accèssits aconseguits als darrers premis Vila de Martorell –un de poesia i l’altre de narrativa–, i per acabar-ho d’adobar, perquè d’aquí a poc serà pare d’una nena, una experiència que l’ha trasbalsat, entre la il·lusió i la por, i que ha provocat una forçosa maduració formal i temàtica en la seva obra. Col·laborador habitual de publicacions com aMartorell.com, L’Informador de Martorell, El Ciervo o el bloc Sietevoces, ha estat guardonat enguany amb premis de prestigi com l’Arte Joven de Creación Literaria de Madrid, i anys anteriors amb el Miguel de Cervantes de l’Ajuntament d’Armilla i el Miguel Hernández de poesia castellana per a menors de 35 anys d’Oriola. El proper dimecres 18 presentarà el seu darrer llibre a la Biblioteca Francesc Pujols, a dos quarts de vuit. La següent entrevista va tenir lloc entre cafè i cafè al seu domicili, al passeig de la Central Elèctrica, de Martorell.

Per què aquest llibre? Quina és la raó vital que et va portar a escriure’l?

En part per desfogament, que surt sens dubte d’un moment de crisi personal... encara que dir això és una mica redundant, perquè sempre estem en perpètua crisi. És allò de la vella metàfora d’Heràclit, que comparava la vida amb un riu que sempre flueix, però que mai deixa de ser riu. Però en part aquest llibre també va néixer com un intent per conquerir un nou territori lingüístic en la meva poesia. Per mi suposa un pas endavant, encara que m’hi arrisco poquet, perquè utilitzo la forma curta dels epigrames.

El llibre està estructurat en 11 apartats amb títols de fascicles enciclopèdics sobre el món i la vida. Per què aquest interès per abastar la realitat en un sol llibre? La teva intenció és paròdica?

Critico precisament aquests intents d’apropament genèrics a la realitat, que sempre resulten ser molt parcials. Un llibre en fascicles sempre dóna la sensació d’obra completa, compleció que és fictícia, perquè no deixa de ser una visió parcial d’alguna cosa general. Les obres més orgàniques –aquelles que es consideren acabades quan l’autor arriba a un punt determinat– em semblen més aviat antinaturals. El que és més “real” és en canvi l’acumulació d’informació, no pas el caràcter orgànic del coneixement.

Això que dius sembla molt pujolsià... I el teu lector, com el definiries?

El tu dels meus poemes és canviant, no sempre és el mateix: de vegades sóc jo, i d’altres penso en algú concret. El to reprovatori que pots trobar a Epigrames del Mas d’en Gall no sempre és igualment indulgent amb tothom... bé, amb mi ho sóc més que amb els altres! Però val a dir que la manera d’expressar-te delimita també el lector al qual t’adreces. La tria lèxica ja determina el teu receptor: si utilitzes un terme com “occir” en lloc de “matar”, aniràs perdent un llençol a cada bugada.

No és pas el teu problema: a diferència de molts poetes massa erudits que pul·lulen per les llibreries i les tertúlies de cafè, el llenguatge que empres és molt més proper a la gent de carrer. A mi no em cal consultar cap diccionari quan et llegeixo... Pren-te això com una floreta, eh?

Jo, però, em temo que escric per a lectors de poesia –és a dir, ja “condicionats”– tot i que tinc una aspiració popular que després no sé si s’adiu gaire amb el que acabo escrivint. A mi em faria il·lusió arribar també a l’altre tipus de lector, al que mai s’ha atrevit a apropar-se a un llibre de poemes i li agraden els meus pomes. Voldria escriure poemes aptes per a lectors de prosa.

Epigrames del Mas d’en Gall és el teu primer poemari publicat en català. Fins ara havies editat Obra Nueva, Currículum Vítae i Retablo de Nueva York, tots tres en castellà. Aquest canvi estilístic i lingüístic, és un salt mortal sense xarxa?

Intento no pensar-hi gaire, perquè aquí la llengua està molt polititzada. És cert que cadascuna de les llengües vehicula una cultura diferent. Com que la nostra societat és tan taxonòmica, sempre t’acaben encaixonant en una cultura determinada i volen que no en surtis, et volen amb un contracte d’exclusivitat.

Ara ve “la puntilla que mató al toro”: com veus el panorama poètic de Catalunya?

És una pregunta que no estic en condicions de respondre. No perquè vulgui fugir d’estudi, sinó perquè donar una opinió sobre el tema és caure en el parany de salvar els de la corda poètica i a un mateix o bé parlar des de l’òptica editorial i mercantilista, defensant només allò que publica el segell que et treu la teva literatura a tu o al qual tu patrocines, fent promoció de la teta que t’alleta... Pot ser molt decebedor, tot plegat. Això no amaga la trista veritat: que la poesia és un gènere que exercim pocs i que llegim quatre gats mal comptats... i encara menys en català! José Hierro deia que de lectors de poesia n’hi ha uns 800 a tot Espanya... o sigui, més poetes que lectors! Només que els poetes llegissin poesia, nosaltres ja podríem viure de la venda de llibres.
Sembla llavors que l’única salvació de la cultura catalana sigui la que resisteix des de les elits...
El que no ha aconseguit la cultura catalana és competir amb les grans cultures de masses. Però en canvi pot posar-se a l’alçada de les grans llengües de cultura pel que fa a la qualitat. La poesia catalana actual no és ni pitjor ni millor que la que es fa als països veïns.

Deixar la responsabilitat d’una cultura –diguem-ne de manera grollera– minoritària en mans de quatre privilegiats “oficialitzats” que serveixin d’estendards és una postura una mica reaccionària, si em permets. Potser la culpa és del poble i de les institucions que ho regulen –de tots plegats, vaja–, perquè no hem sabut aprofitar la riquesa cultural pròpia. Què passa amb els autors “d’aquí”?: no n’hi ha prou promoció o és que no agraden?

És una barreja de tot. Cal dir, però, que cap autor marginal no ho és del tot per elecció pròpia. L’aspiració és formar part de l’establishment poètic. Jo faig servir els concursos com a plataforma de promoció. N’hi ha que malauradament són recompenses o intercanvis de favors; n’hi ha que serveixen per fer contractes editorials i fitxar un autor de la competència... i també hi ha concursos fiables, on et donen el premi per la vàlua de la teva obra, fora d’amiguismes i conxorxes. No és cap mite, t’asseguro que d’aquests també n’hi ha!

Un d’ells és el Vila de Martorell?

Sempre hi ha hagut un jurat fiable. Quant a la ciutat, fa mes de cinc anys que hi visc i, no vull pas fer la gara-gara, però venint d’una ciutat massa gran i alienant com l’Hospitalet, on el diàleg amb les institucions de poder eren una utopia, vaig descobrir que aquí tot quedava més a l’abast. Ara puc sentir-me orgullós de tenir una petita colla de fidels i amics que segueixen amb certa regularitat la meva obra. Als premis Vila de Martorell els estaré eternament agraït perquè per mi ha estat una manera d’agafar confiança. Si no comptes amb aquests canals, costa molt de reeixir, de tirar endavant. Guanyar “a casa teva” és sublim. Fins que no es demostri el contrari, em reivindico el millor escriptor del passatge de la Central Elèctrica!

Presentació a Bellvitge dels Epigrames del Mas d'en Gall

2008-11-12T00:00:00.000-08:00

Presentació del llibre al barri on l'autor va viure 27 anys.

Difusió de l'acte a càrrec de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Seguiu l'enllaç.

Epigrames publicats al blog Sietevoces

2008-11-11T00:00:00.000-08:00

Mel, acetum, sal, fel

Em dius: «Què és l’epigrama?».
Amic, això depèn.
Si l’escrius en lloança,
una flor sense espines;
d’altres són com els cards,
n’hi ha que com les roselles.
Jo tinc tirada, però,
a trepitjar les flors.

My way

Hi ha qui vol embellir
la llengua que va rebre
i escriu «occir», «quelcom»,
mots nobles, com de bronze.
Jo també he llegit llibres.
Però trepitjo els carrers
i m’he de conformar
a no esguerrar-la gaire.

Entendràs que no hi vagi

Vares lliscar la mà
suau i jesuítica
per una cuixa tendra
de nen escanyolit.
Aquell nen era jo,
fràgil com una canya.
Entendràs que no vagi
al teu enterrament.

Honradesa

Amb un gest ostentós
em parles d’honradesa:
em mostres els palmells
buits, com faria un màgic.
Però si és que em vols convèncer
que el poder no et corromp,
no m’ensenyis les mans:
vull veure’t les butxaques.

El teu amor té fi

Delicat i amb astúcia,
li pares un parany
a la nova gasela
que vols com a trofeu.
Un cop l’has empaitada,
et tornes barroer:
«L’amor s’acaba quan
s’empassa el condó el vàter».

Primum vivere

Protestes: no m’entens
si et parlo en català,
demanes que cedeixi
per educació.
Maleducat no. Sé
què els passà als dinosaures:
que es varen extingir
molt educadament.

Psicosomàtic

Em feia mal l’esquena
i vaig anar a cal metge,
qui em digué: «Tu tranquil,
t’envio al psiquiatra».
Ell deia si em queixava:
«Són cabòries teves».
Al final era càncer.
Però he mort equilibrat.

Corretja i morrió

Una bava ambulant
se m’acosta ferotge.
«Només és un cadell»,
em tranquil·litza l’amo
mentre el quisso em tenalla
un camal i una cama.
Lliga el gos, animal,
i posa’t tu el morrió.

Volves de borra

Volves de borra,
neu en raïm d’abril.
Voreres blanques.

Missatge a Jordi Julià, membre del jurat del premi Estebanell i Pahissa

2008-11-10T00:00:00.000-08:00

18.12.2006

Benvolgut Jordi,

Ja han passat uns dies des del lliurament dels premis d'Òmnium del Vallès Oriental i encara no t'havia enviat cap missatge a l'adreça que em vas donar per posar-me en contacte amb tu.

Tot i que va ser un comentari apressat, vaig capir dues idees que em vas deixar anar. Al recull, tal com el vaig presentar, li faré tres retocs, dos prou encertats i suggerits per tu:

1. El nom el canvio i serà Epigrames del Mas d'en Gall. Fascicles col·leccionables. Em fa gràcia el títol per diversos motius. Primer, perquè parodia Riba: en comptes d'un nom suggerent i en francès, el nom d'un barri perifèric d'Esparreguera; segon, perquè la referència ultralocal em col·locarà directament de número un en vendes per a Sant Jordi (o així ho espero) al dit barri, on el català no hi té gaire presència. Estarà bé com a experiment sociològic.

2. Li posaré un parell de cites: una del Manolo Hugué i una altra del Vicent Andrés Estellés.

3. En trauré algun epigrama repetitiu. M'ho vas assenyalar tu i hi estic prou d'acord.

Fa unes setmanes vaig compar a La Casa del Llibre de Barcelona un llibre teu, Tornar el dilluns. La segona part em va agradar més que la primera. El que diu molt a favor de l'editorial és que aconseguís que el llibre estigués a la llibreria.

Per cert, que felicitats pel Vicent Andrés Estellés.

Fins aviat,

Andreu González Castro

Missatge de MR

2008-11-08T00:00:00.000-08:00

Hola, Andreu,

Ja he acabat de llegir els epigrames. Déu n'hi do: una dosi de pessimisme literari, un toc d'ironia àcida sobre la vida mateixa, una crítica corrosiva i fomentada sobre la medicina, la política i molts dels conceptes dels quals ens envoltem dia dia.

He rigut molt! Una humil crítica, tal com et vaig prometre.

Felicitats i ànims!

Comentari de JFM

2008-11-07T00:00:00.000-08:00

El pròleg és boníssim, però el llibre és intel·ligentíssim, àcid, descargolant, corrosiu i un xic espaterrant.

És el millor que s'ha publicat a Hispània (terra de conills) des de Marcial cap aquí. Dòna'ls herba, Andreu, que els llibres no es mengen!

El millor de gènere epigramàtic, volia dir...

Llibreries on es pot adquirir el llibre

2008-11-05T00:00:00.000-08:00

Llibreries en què hi ha Epigrames del Mas d’en Gall

INTERNET
www.savicento.com
www.internetlibros.com

BARCELONA
Ona
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
Tel. i fax: 93 318 19 79
Pàgina web

Catalònia
Ronda de Sant Pere, 3
Tel.: 934 813 310
Fax: 933 024 793
Envieu missatge / Pàgina web

ESPARREGUERA
Paulo
C. Gran, 65
Tel.: 93 777 20 90

Núria
C. de Salvador Casas, 4
Tel. 93 778 15 92
Fax: 93 778 44 79

GRANOLLERS
Llibreria La Gralla
Plaça dels Cabrits, 5
Tel. 93 879 49 70
Fax 93 879 56 02
lagralla@lagralla.com

Llibreria Carbó
C. d’Anselm Clavé, 36
Tel.: 93 879 25 04

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Perutxo
Rambla de Just Oliveras, 66
Tel.: 93 337 33 58
Fax: 93 337 33 58

MARTORELL
Alfambra
Lluís Gayà, 4
Tel.: 93 774 22 03

Stel
Av. Dr. Francesc Massana, 16
Tel.:93 775 49 59

Bernadàs
Av. dels Germans Martí, 11
Tel.: 93 775 15 91

Més que lletres
Pça. de la Vila, 48
Tel.: 93 776 58 25

Miró
C. de Francesc Santacana, 12
Tel.: 93 774 21 91
Fax: 93 774 21 91

SANT CELONI
Alguer Set
C. Alguersuari, 7
Tel.: 93 848 52 04

Presentació a l'ACEC dels Epigrames del Mas d'en Gall

2008-11-04T00:00:00.000-08:00

L'escriptor martorellenc Josep Carol

D'esquerra a dreta: Iván Sánchez Moreno, Josep Carol i Andreu González Castro

El presentador i prologuista, Iván Sánchez Moreno, amb Andreu González Castro

Vid. foto supra

El poeta Jesús Lizano llegint els Epigrames

Primer pla del poeta Jesús Lizano

Presentació al Mas d'en Gall

2008-11-03T00:00:00.000-08:00

Difusió de l'acte a càrrec de l'Ajuntament d'Esparreguera.

Segui enllaç.

Invitació electrònica a la presentació

2008-11-02T00:00:00.000-07:00

Companys i companyes!

Us informem que avui divendres 27 d'abril, Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, el Servei Local de Català i el Projecte de Dinamització Comunitària del Mas d'en Gall de l'Ajuntament d'Esparreguera presentem conjuntament el llibre de poemes Epigrames del Mas d'en Gall, escrit pel nostre company Andreu González i Castro.

L'acte serà al centre El Brullot (c. de Pau Duran, 30, del Mas d'en Gall) a les 6 h de la tarda. Per anar-hi, heu de tenir en compte que la carretera és tallada per obres d'ampliació i que cal arribar-hi per Can Rial. En acabat, hi haurà un petit refrigeri.

Us informem també que podeu trobar aquest llibre a totes les llibreries de les viles d'Esparreguera i Martorell.

Us hi esperem!

Cordialment,

Servei Local de Català d'Esparreguera

Història d'un nom

2008-11-01T00:00:00.000-07:00

[Llegit a la presentació d'Epigrames del Mas d'en Gall al dit barri]

Fa unes setmanes, en un fòrum de la revista electrònica aMartorell.com, algú es preguntava: “Per què ha titulat el llibre Epigrames del Mas d’en Gall si no hi viu i potser no en sap res?”. L’autor del comentari semblava ofès, com si jo hagués usurpat un nom sagrat que no tenia dret a utilitzar. Després una altra veu s’afegia a l’agreujat i etzibava: “Per què Mas d’en Gall, autor?”. Per sort, un comentari posterior d’una blocaire va tornar la discussió a lloc: Shakespeare no va anar mai a Verona i hi situà el drama universal de Romeu i Julieta.

En realitat, el primer títol del llibre, quan va guanyar un premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental, era Fascicles. Perquè aquesta és l’estructura arbitrària i capritxosa que li vaig donar: la dels lliuraments de quiosc. Anem a un quiosc i allò sembla un basar: ganivets, didals, ventalls, etc. I fascicles col·leccionables que acompanyen els ganivets, els didals, etc. i que es presenten a si mateixos com si abastessin tot el que calia dir sobre algun aspecte del saber humà: geografia, ciències naturals, literatura... Aquesta falsa promesa que amb uns fascicles es pot arribar a dominar un àmbit del saber és la que jo parodio en aquest llibre de poemes.

El títol, doncs, estava decidit. Però la nit que vaig recollir el premi, un dels membres del jurat, Jordi Julià, em va dir que el poemari tenia dos inconvenients. Primer, que els però faria bé d’escriure’ls prò, perquè així era com jo volia que es pronunciessin i el lector no ha de saber pas com llegir-los si no li ho indico. (Això ja ho veureu.) Segon, i més important, que el títol era poc encertat. No em va dir per què. Potser perquè el trobava massa curt, o massa vague, o poc suggeridor. I jo, que tinc poca personalitat i vull caure bé a tothom, em vaig decidir a canviar-li el nom al llibre.

Llavors és quan dir-ne Epigrames del Mas d’en Gall se’m va imposar amb força per diversos motius.

Primer de tot, perquè els poemes els vaig escriure mentre treballava al barri. Àdhuc algun el vaig escriure en alguna estona que tenia lliure al Pau Duran número 9.

També m’agradava la sintaxi del títol, la disposició de les paraules, que remet a les Elegies de Bierville, de Carles Riba. Em va semblar que els lectors habituats a la poesia captarien la ironia que jo utilitzés un títol que copia la pauta de paraules d’una obra sancionada per la tradició i assimilada a l’alta cultura.

En tercer lloc, el títol té un punt de d’ocurrència, de bestiesa. S’hi barregen un nom grec (epigrama, una paraula poc coneguda) amb una referència ultralocal i sense tradició literària (Mas d’en Gall), i que tampoc no és coneguda fora d’Esparreguera.

En quart lloc, perquè volia crear un bucle realitat-ficció. És a dir: el Mas d’en Gall real, des del moment que s’esmenta en un llibre, es converteix en un espai de ficció, en un espai creat; però, alhora, els espais creats incideixin en els espais reals. M’explico. La Barcelona d’una obra literària no és la Barcelona real. Això no obstant, hi ha qui s’interessa per la Barcelona real perquè n’ha sentit a parlar en una obra literària. És en aquest sentit que el títol dels llibre és una aportació dinamitzadora (com es diu avui en un argot horrorós), un agent de transformació de la realitat al cap i a la fi. Aquesta retroacció l'ha il·lustrat molt bé en una conferència recent a l'Hospitalet de Llobregat l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro.

Per últim, i per si algú no ha entès res d’aquest galimaties, vull aclarir que sí que hi ha algun poema inspirat directament en el Mas d’en Gall. Que jo recordi, un mínim de 2: un de bucòlic, en què apareix una naturalesa que ressorgeix (titulat “Primavera”), i un altre de més destraler que porta per títol “Corretja i morrió”.

Gràcies per haver vingut.